Després d'adonar-se de la Presència, l'home és lliure i perfecte. Abans de tenir consciència de la Presència, l'home també és lliure i perfecte; només li falta saber-ho.
El meu compromís:
Acompanyar les persones que vulguin aprendre a estimar(-se)!
Dara Bosch
Transformació Personal
En la citació anterior, Jean Bouchart d'Orval ens parla de presència, llibertat i perfecció... m'agarda reflexionar sobre l'equació que ens presenta. Quines relacions s'establirien entre les quatre components si introduíssim l'amor en l'operació de Bouchart?
La transformació que m'ha portat a donar llum a aquest projecte es sintetitza en haver recuperat la llibertat de moure'm de l'absència pròpia i l'angoixa existencial cap a la Presència i la plenitud de viure. Reprenent des "d'aquí" l’equació de Bouchart, se'm rebela entre el significat de perfecció i el d’amor una igualtat.
I si ser perfectes fos simplement estar connectades a l’estimació honesta per qui som, per les unes a les altres i per l’oportunitat de viure sabent-nos cocreadores d'allò que vivim? Potser us preguntareu per què faig referència a la perfecció, i és que qui de nosaltres no és presa, en menor o major mesura, de la cerca de la perfecció en allò que fa en la seva vida. Aquesta ànsia de perfecció, d'una manera més o menys explícita, propicia una manera de relaciona-nos amb nosaltres mateixes que ens perjudica: danyant-nos mitjançant l'autoexigència, sovint inadvertida, i variable en la duresa del seu grau, segons la configuració interna de cadescuna. Una autoexigència que ens extenua i ens atrapa en cicles periódics i/o crònics d’impotència, frustració i desmereixement, o directament de depressió, angoixa, tristesa profunda i alienació de la vitalitat pròpia, és a dir: sofriment.
Com seria adonar-se que la perfecció que busquem a fora és tan sols un símptoma de no estar en contacte amb el valor intrínsec de l'ésser únic i esplèndid que és cadescú en la seva singularitat? Aquesta és la realització a què puc donar veu, després de la meva transformració al llarg dels anys de recorregut vital que m’han portat a gestar i a donar a llum l’aritmètica d’estimar, un recorregut que m’ha retornat a la fortuna de retrobar, dins meu, els ulls de l’amor.
Des d’aquests ulls em miro i miro a totes nosaltres; persones germanes en el camí de l’evolució de consciència, en el si gentil de la Mare Terra, que ens acull.
Impuls de Contribució
Com a facilitadora, la meva contribució és ajudar-vos a operar conscientment en la matemàtica de la realitat de què tota persona humana forma, inevitablement, part. La meva aportació té un doble enfocament. Per una banda ajudar-vos a adquirir la comprensió pràctica, extreta de i aplicada a la pròpia vivència de cadascuna: que la configuració del nostre món intern crea la nostra realitat. Tan la integració d'aquesta comprensió, com la seva absència, es manifesta en la salut relacional que cadascuna de nosaltres té amb si mateixa i amb les qui l'envolten; aquesta relació amb una mateixa és l'epicentre del treball de facilitació. Si no comprenem la matemàtica bàsica de la realitat, ens és impossible estar en contacte amb el nostre poder personal de manera conscient. Sense la consciència desperta d'aquest poder, no és possible l'accés a l’energia requerida per sintonizar, intensionadament, la freqüència des de la qual contribuir al benestar de la societat i la Mare Terra pren el sentit més profund de viure: la freqüència de l’amor.
Per altra banda, en paral·lel a assolir la comprensió sobre la nostra llibertat interior i constatar-la, ens cal guanyar habilitat, capacitat i destresa en la praxis d’estimar-nos a nosaltres mateixes i a les persones que ens envolten. Per això el treball de facilitació implica formació en l'aritmètica d'estimar, en què aprenem i practiquem eines de comunicació i escolta assertiva junt amb habilitats empàtiques i de cura a una mateixa i al pròxim, mitjançant una gestió sana i constructiva de les emocions: una formació que ens facilita el desenvolupament de la intel·ligència relacional, la qual és imprescindible per viure una vida plena en la quotidianita.
Referents, Arrels Formatives i Integració Vivenciada
Comparteixo, més avall en aquesta pàgina, els noms d'algunes de les persones que considero que han fet aportacions significatives a la nostra humanitat, pel llegat de les quals sento molta gratitud. Persones que s'han interessat pel misteri de l'existència i per indagar sobre la veritat de la naturalesa humana, que han tingut inquietud per contribuir a nodrir el potencial de l'ésser humà; persones que han modelat i reivindicat la germanor i el respecte vers el planeta que ens acull i vers totes les seves criatures, persones sensibles a la trascendència de l'educació i que han fet aportacions molt rellevants sobre com dur a la pràctica la cura i el guiatge de les noves generacions. Persones amb qui, per uns o altres motius, sento afinitat. D'entre elles n'hi ha algunes que em desperten una bella admiració, i en especial, ho són Marshall Rosenberg junt amb Louise Hay i Annie Marquier.
El meu recorregut formatiu traça una linia unificadora entre les arts, incloent la pintura i l'escultura, la música, el teatre i la cinematografia; les lletres, submergint-me en la traducció i el gaudi d'usar les paraules amb exactitud; el benestar de l'organisme, mitjançant el coneixement de la craneosacral biodinàmica; la praxis de l'anusara ioga i l'acroioga, des de la posició tan d'estudiant com docent; la comunicació no violenta, de la mà de formadores excepcionals, una de les quals, Monika Shape, amb el seu enfoc únic de la CNV, ha significat un punt d'inflexió vital en el meu esdevenir; la formació com a tècnica d'educació infantil (en especialitat pre i perinatal), en què he consolidat l'aprenentatge de com acompanyar adequadament els estadis maduratius de la infància, i l'actual formació en curs aquest 2025 de doula de la mort, que dona resposta a la meva crida intrínseca de la necessitat d'una reeducació sobre la mort en la nostra societat la qual veig imprescindible per accedir a un sentit més profund i espiritualment arrelat de la vida.
Finalment, ja havent compartit amb vosaltres sobre els meus referents i les meves arrels formatives m’agradaria parlar de què entenc per integració vivenciada. Per a mi, és el fenomen que s’esdevé quan el coneixement buscat per motivació intrínseca, que d’entrada sembla venir des del món extern, s’aplica a la vida d’una mateixa i aleshores es revela vivència així transformant-se en saber, que al seu torn s’amplifica des de dintre cap a fora. La meva experiència és que quan això succeeix entrem en coherència entre el que som i el que mostrem i és aquesta coherència que determina la meva professionalitat.
...S’ha dit que Déu és amor, però això no és absolutament correcte. Deu és la Vida Única en totes les incomptables formes de vida i més enllà d’elles. L’amor implica dualitat: amant i estimat, subjecte i “objecte”. Així doncs, l’amor és el reconeixement de la unitat en el món de la dualitat.
Eckhart Tolle
Espiritualitat
Anant a l'etimologia llatina de la paraula religió trobo, en les accepcions de la seva doble derivació, l'essència del que per a mi té sentit que senyali: re-ligere significa estar atent, observar; re-ligare vol dir mantenir unit.
Al llarg del temps, la humanitat ens hem matat entre nosaltres, i ho seguim fent en l'actualitat, en nom de les diferents religions. Des d'aquest fet, puc dir que no crec en les religions sinó en la religiositat que uneix totes les diferents tradicions espirituals, respectant la singularitat de cada una d'elles, i que obra la ment i el cor de l'humà a la comprensió perquè desperti a l'amor pel pròxim, sense fronteres. A dia d'avui, l'experiència em mostra que només aquelles que hem recuperat l'amor per a nosaltres mateixes podrem reconèixer l'altra com una igual a qui estimar.
Per mi, espiritualitat i religiositat indiquen allò mateix, la dimensió del sagrat, en la qual reconeixem aquesta Vida Única en totes les incomptables formes de vida i més enllà d’elles, tal i com assenyala la citació d’Eckhart Tolle. Aprendre a estimar és, segons la meva vivència, el camí per accedir a aquesta reUnió i, per això, m'omple de joia poder compartir el projecte de l'artimètica d'estimar com una humil ofrena al món, fruit del meu camí de transformació.
En profunda reverència a l'oportunitat de viure i commovedor agraïment a la Vida Única.
El secret de la vida són
tres paraules:
Canvi Mitjançant Relació
J. Krishnamurti
La capacitat de cuidar és allò que atorga a la vida la seva significació i sentit més profunds
Pau Casals
