L’artimètica d’estimar la infància acompanya les educadores en el viatge d’accedir al paradigma i a la conducta educativa capaç de donar el tracte integralment respectuós i holísticament responsable, és a dir: el tracte amorós que els i les nostres infants necessiten i es mereixen, per desenvolupar-se sana i joiosament.
La capacitat de cuidar és allò que atorga a la vida la seva significació i sentit més profunds
Pau Casals
FORMACIÓ PER EDUCADORES:
Àmbit docent
Àmbit familiar: mares, pares i entorn familiar
Àmbit del lleure i cuidadors
Àmbit dels professionals de la salut
...Són molt diverses les maneres en què els càstigs en la infància afecten l’autoestima per la resta de la vida de la persona... Fruit amarg de la ignorància adulta, la realitat que ens envolta està minada de càstigs que porten l’estampa de l’abús de la posició adulta sobre la infantil. En la majoria dels casos, és el total desconeixement de progenitores, cuidadores i educadores allò que ens porta a cometre greus errors amb fills, filles i alumnes. Per exemple, és molt comú que en el període preciós i sensible en què neix l’impuls d’autonomia (entre els 18 i els 36 mesos), els pares i mares ens molestem i reaccionem agressivament a les negatives dels i les infants, així com a les seves manifestacions de voluntat pròpia, reactivitat amb què bloquegen alguns aspectes essencials del seu desenvolupament... l’adulta reacciona davant els i les petites a partir d’allò que va viure en la seva pròpia infància. Tenint en compte la naturalesa subjectiva de l’ésser humà, és fonamental que comprenguem el rol decisiu de l’educadora des de l’impulsivitat del seu temperament y la reactivitat del seu caràcter. És perjudicial per la infància veure’s convertit en dipositari de la neurosi dels pares, mares o educadores, quelcom que per desgràcia és força comú.
Evânia Reichert
L’artimètica d’estimar la infància té com a propòsit facilitar el desplegament i la implementació pràctica d’un paradigma educatiu per viure en plenitud, mitjançant la formació de qualsevol adulta que estigui professional o personalment a càrrec d’infants.
Com a societat ens cal una sensibilització real pel que fa a l'impacte que el comportament de les adultes té en el període delicat de la infància; comprenent i assumint de manera informada la responsabilitat que comporta la posició adulta vers la infantil, entenent aquesta responsabilitat no com un pes sinó com un acte de llibertat, maduresa i estima. Asumir la posició adulta des d'aquest plantejament implica prendre un compromís d'autorevisió personal pel que fa, primerament, al sentit del respecte. Per una banda, avui més que mai disposem, gràcies a la neurociència, d'informació clau per poder ser conseqüents amb la cura biopsicoemocional que els i les nostres infants necessiten per desenvolupar-se sanament. Per l’altra, per dur a terme una educació integralment respectuosa cal, en primer lloc, comportar-se respectuosament amb una mateixa. Per això és imprescindible que les educadores tinguem a l’abast el suport que ens sigui necessari per revisar, també, la manera amb què ens comportem en relació a nosaltres mateixes, per tal de despertar una mirada més compassiva, acollidora i encoratjadora del propi procés de creixement i aprenentatge que segueix desenvolupant-se en l’edat adulta i potenciant, al seu torn, la nostra habilitat empàtica a l’hora de relacionar-nos amb les nostres pròpies experiències. Així mateix, per la nostra posició d’adultes, és igual de necessari que tinguem l’oportunitat de capacitar-nos amb eines i coneixements per afavorir la pràctica de ser empàtiques i assertives amb les criatures i amb la resta d’adultes, ja que això modela i determina un tipus d’ambient favorable per les i els infants i desarticula "en gran mesura", les tendències desamoroses com són les conductes inhibidores, les invasives, l'abús de poder i la tan extesa compulsió a educar. Només despertant aquesta mirada amable amb nosaltres mateixes vers el nostre propi desenvolupament, serem verdaderament capaces d’acollir i guiar la infància amb la qualitat de presència i suport que es mereix i li són necessàries.
Marc Formatiu
L’artimètica d’estimar la infància acompanya les educadores en el viatge d’accedir al paradigma i conducta educativa necessària per educar en plenitud.
Modelar el Respecte Integral (Autoregulació)
Comprensió i Pràctica de l'Empatia Bidireccional
Expressió i Escolta Assertiva (Autoconnexio)
Responsabilitat Holística i l'Art de Posar Límits que Ajudin a Viure en Plenitud
La necessitat d’educar les educadores per anclar-nos en una societat més sana, madura i humanitzada
Xerrades de presa de consciència, tallers i cursos formatius
Educar per viure en plenitud
En desenvolupament...
