Més enllà del tipus de vincle que tingueu, sigui de parella, família o amistat,  restaurar les ferides de la relació, aprendre a perdonar, alleugerir les friccions cronificades, afavorir una interacció sana i constructiva, millorar-ne la qualitat,  intensificar el creixement i expansió d’aquesta o aprofundir en la intimitat relacional, en termes de confiança i estima és, amb el suport adequat, a les vostres mans. 

​

Com a facilitadora us mostro estratègies a seguir per superar els entrebancs relacionals: malentesos,  interpretacions desfavorables sigui en conversa o situacions,  desviacions emocionals que comporten agressivitat, dolor, rencor i/o tancament a la interrelació i a la possibilitat de resolució favorable de conflictes, etc. 

​

Per una banda, a facilitació apreneu a identificar i reconduir aquells moments en què la vostra energia relacional fuga en dinàmiques i tendències de desconfiança, acusació, retret, crítica,  judici, confrontació, desafiament, lluita... és a dir: expressions vàries de desamor versus la possiblitat d'invertir aquesta mateixa energia en la connectivitat, l’escolta i comprensió mútua, l’entesa,  la cooperació amb presa de decisions resolutives i inclusives segons les necessitats de totes les implicades, la vivència de cura i estima recíproca i la celebració del creixement conjunt, el respecte i l’amor que pulsa entre vosaltres.

​

Per altra banda, la meva tasca és facilitar-vos la presa de contacte amb la vostre autenticitat i ajudar-vos a entrenar l’expressió honesta per tal de donar veu als vostres pensaments, emocions, sentiments, necessitats,  ordre de  prioritats, valors i peticions de manera ordenada, clara i constructiva. 

​

Arribats a aquest punt és escaient parlar de l’entrenament de l’assertivitat que al seu torn,  requereix desenvolupar la sensibilitat i escolta per una mateixa. Malauradament, no només actuem amb desamor amb el pròxim sinó amb nosaltres mateixes. La manca d’autoescolta, cura i respecte a una mateixa és, de fet, allò que més dificulta la salut relacional en general, més enllà de tot el sofriment que comporta de per si!

​

L’assertivitat, doncs, requereix d'autoconnexió, d’accés al món intern,  sentir-se una mateixa; identificar els sentiments propis i reconèixer les necessitats que hi estan relacionades;  aprendre a exterioritzar tota aquesta ordenació de  coordenades interiors mitjançant una expressió i escolta autoresponsables, retirant conscientment qualsevol format de comunicació desafortunada  perniciosa per la salut del vincle relacional, junt  amb l’entrenament  de la capacitat empàtica, aplicant-la tant en l’empatia per una mateixa, com per les demés.  

​

Tota aquesta pràctica ens porta una progressiva transfomació del nostre dia a dia relacional en què l’exteriorització d’apreciació mútua, la lleugeresa en l’interrelació, la comprensió, l’estima, la facilitat relacional, la creativitat compartida, l’alegria, la gratitud i el benestar comencen a formar inevitablement part de la nosatra quotidinanitat.  En l'espai de facilitació ens entrenem, per despertar la nostra habilitat de comunicació,  connexió,  consciència i cocreació òptimes, és a dir, aprenem  a aplicar l’aritmètica d’estimar, despertant així la intel·ligència relacional i accedint al paradigme de l'amor.

​

Aquesta transformació que es dona en el marc de les facilitacions, gràcies a la posada en pràctica i entrenament continuat de les habilitats esmentades, no només és  possible en qualsevol cas sinó que, sempre i quan hi hagi la perseverança necessària, és bellament inevitable!