l’artimètica d'educar per viure en plenitud

D’on devem haver tret la distorsionada idea que per ajudar als infants a “anar bé” primer cal fer-los sentir malament.

Jane Nelsen

En la facilitació grupal familiar discorrem pels continguts i la pràctica pertinents en l’àmbit de l'aritmètica d’educar per viure en plenitud. La dinàmica de les sessions és generar un marc de coneixement específic a la vegada que adquirim comprensió i formació en eines i habilitats aplicables al dia a dia, treballant sobre exemples reals de la vida de les participants per afavorir-ne la integració de manera activa.

Més enllà de l’evident importància del període de gestació, la cura inicial del bebè i l’atenció a la criança durant la infància tenen un impacte decisiu en la manera amb la que es desnenvolupa la persona, en la seva capacitat d’aprenentage, resiliència y proactivitat, així com en la regulació de les seves emocions, de l'accés a l’autoconnexió i al desenvolupament, en positiu, de la seva autoimatge i autoestima. Com a cuidadores de referència és essencial que els pares i mares adquireixin l’habilitat de gestionar les pròpies emocions i modelar comportaments d’autocura, com a posicionament de partida, en la resolució assertiva dels conflictes que van apareixent a la llar a mesura que l’infant es desenvolupa.

Sovint, les tendències manipulatives mitjançant mentides i altres diverses estratègies de persuació que pares, mares, docents i cuidadors utilitzem per saltejar moments de dificultat o conflicte vers els infants estan normalitzades com a vàlides. Cal senyalar que a banda de modelar actituds contraproduents a les i als infants, aquest tipus de conducta de les adultes malmet el vincle de confiança que és indispensable perquè la criatura desenvolupi la seguretat en si mateixa, i per poder ocupar la posició necessària de referents, de manera madura, assumint la responsabilitat sobre els i les petites que ens pertoca; des de la posició d'adultes.

Relacionat amb la manipulació, el cost d’imposar l’obediència versus l’habilitat de potenciar la cooperació en els infants modelant empatia, comprensió, suport i transmetent-los confiança plena, versus el fet d'aguditzar la desentesa en actuar des de l’exclusionisme característic del desamor mitjançant les obligacions, la coerció, les amenaces, la retirada d’expressió afectiva, el càstig, etc. són diferents expressions més o menys subtils d’agressió a més a més de les accions explícitament violentes com són els crits i els cops.

Independentment de la franja d’edat escollida, la dinàmica de treball en les facilitacions familiars és revisar i reformular els paràmetres educatius que apliquem en l’acompanyament diari dels nostres fills i filles, prenent consciència de tot allò que fem que perjudica el seu benestar i substituint-ho per allò que els cuida i contribueix plenament al seu goig i creixement, sintonitzant-nos així amb el paradigma de l'amor. D'aquesta manera, aprenem a comportar-nos com a adultes propiciadores de salut relacional en el nostre entorn.

A diferència de les facilitacions familiars individuals que les sessions comporten la participació de tots els membre de la família que pertoqui, la facilitació grupal està predominantment orientada a facilitar eines i comprensió als pares i mares. Això no obstant, els nens i nenes poden acompanyar les progenitores a les sessions. Un cop tancat el cicle de facilitació, després de transitar pels 4 blocs temàtics, es programa una sessió familiar individual per a cada una les famílies participants.

En grups d'entre 4 i 8 persones, a través de les quatre sessions aprofundiment en el contingut del cicle, testejant aquest contingut a la pràctica i veient en el global del context la importància de despertar la nostra capacitat de comunicació, connexió, consciència i cocreació òptimes, és a dir: la importància de familiaritzar-nos amb l’aritmètica d’estimar i despertar la intel·ligència relacional, la qual ens dona accés a relacionar-nos experimentant plenitud en el nostre dia a dia convivencial.