…Estimar és reconeixe’ns en l’altra. Aleshores la condició d’altra es revela com una il·lusió corresponent al reialme de la forma. L’ànsia d’amor que hi ha en qualsevol infant és l’ànsia de ser reconegut, no al nivell de la forma, sinó al nivell de l’Ésser. Quan l’altra ens reconeix això fa que la dimensió de l’Ésser entri més en aquest món, a través de nosaltres. És l’amor que redimeix el món. I això és aplicable a totes les relacions.
Eckhart Tolle
Crec que aprendre a viure les relacions com la font de satisfacció, plenitud i amor que potencialment són, implica una trasformació personal a què totes podem accedir, la qual cosa obra les portes a l'experiència sostinguda de gratitud i apreciació genuïna de l’oportunitat de créixer, sentint-se connectada a una mateixa, a aquelles a qui estimem i al món que ens envolta.
Comprendre i Resignificar per Evolucionar
De la realitat del desemparament en sentir-nos desvalgudes davant les circumstàncies i situacions que considerem desfavorables a la vida, a la realitat de
la llibertat d'escollir la vida que volem!
Mitjançant les sessions de facilitació relacional, i la formació per a educadores des de la branca de l'aritmètica d'estimar la infància, el projecte de l’artimetica d’estimar actua per contribuir al canvi social de la comunitat humana de què totes formem part.
Despertar la intel·ligència relacional implica fer un procés de transformació personal en què l’assertivitat i l’empatia passen a formar part de la nostra manera natural de ser. Connectades a aquesta naturalesa empàtica i assertiva desenvolupem una major sensibilitat i interès per la cura del benestar aplicable a nosaltres mateixes, al pròxim i al planeta on vivim. Dit amb altres paraules: quan aprofundim en l’experiència del respecte integral per nosaltres mateixes i pel pròxim, el respecte i estima a la Mare Terra emergeix intrínsecament, així com emergeix la certesa de la interconnexió família humana i Planeta Terra, i també el sentit de celebració, de benaurança pel fet de viure, aquí i ara i de l’oportunitat de seguir evolucionant i guanyant comprensió sobre la vida i l’existència. M'agrada la lucidesa amb què Anna Carpena senyala la necessitat d'una cultura de l'empatia interplanetària, així com apunta les bases del nou paradigma educatiu que, personalment, considero que la pot desplegar.
"La identitat que desitgem i la transmissió que necessitem els éssers humans és una cultura de l’empatia interplanetària, que es pot esdevenir si la humanitat rep una educació adreçada a ser empàtic, a estimar, i a sentir-se responsable de la salut integral del món."
Per accedir al benestar relacional entre adultes, en primer lloc, ens cal autoconnexió: una connexió estable i empàtica amb nosaltres mateixes. El contacte amb la natura i l'hàbit de cultivar espais de soledat, silenci i autoescolta, són portals que l’afavoreixen.
D'altra banda, per despertar l’autoconnexió, ens cal anar mar endins en la nostra pròpia persona. Per tant, si al seu torn ens formem en la comprensió i habilitat de gestió del món interior d'una mateixa, podrem navegar en la descoberta amb molta més orientació i dinamisme. És en aquest sentit que sempre dic que facilitació és formació, ja que amb l’acompanyament adequat, gràcies a l’efecte mirall del pròxim, utilitzant el context relacional, es crea un espai potenciador de l’auoexploració i l’autoconsciència, en què la meva tasca com a facilitadora és dirigir la nostra atenció per tal de focalitzar-la a la comprensió del funcionament del nostre món intern, in situ, aplicable a la pràctica vivencial de cadascú, per tal que puguem elegir tot allò que volem reconfigurar de nosaltres mateixes mitjançant l'entrenament i adquisició de noves capacitats i habilitats de gestió del món interior, tan pel que fa als circuits de pensament-emoció-corporalitat com a les nostres habilitats comunicatives en termes de cocrear concòrdia; habilitats d'escolta, presència i compassió; capacitat d'homeòstasi autorregulada; així com de congruència, proactivitat i contribució en l'enriquiment del nostre entorn.
Pel que fa a les relacions entre adultes, aquesta autoexploració acompanyada i desplegada sobre el momentum relacional amplifica les opcions de detecció i identificació de tot allò que ens passa per dintre, per tal de poder prendre consciència d’allò que ens mou a reaccionar i interactuar amb el món d’una manera que, en comptes de generar benestar, ens crea malestar i sofriment, per a nosaltres mateixes i per a aquelles qui ens envolten. Clarament, una manera d’existir que ens allunya d’exercir el poder personal que totes portem dintre com a possibles cocreadores de l’experiència de viure en plenitud.
Per altra banda, quan ens mirem les relacions entre adultes i criatures, l'elevat índex estadístic d'afectacions psicoemocionals amb les seves conseqúències fisiològiques com serien la depressió, els trastorns alimentaris, les enfermetats autoinmunològiques, etc., que limiten greument la qualitat de vida i benestar de la persona, i subsegüentment de la nostra societat, junt amb la realitat del nombre de suïcidis actuals sumat a les predicció d'augment d'aquest de la OMS, senyala la urgència de revisar i reformular el paradigma educatiu "actual" que apliquem com a societat, ja sigui en l’acompanyament dels i les infants a casa, a l'escola, a les activitats extraescolar, en el context sanitari, etc.
Des de la posició d'adultes, és indispensable prendre consciència de tot allò que fem, ja sigui fent o deixant de fer, que interfereix en el benestar i desenvolupament del les nostres criatures. Ens urgeix detectar i començar a substituir, de manera permanent i quan abans millor, tota aquesta inconsciència interpersonal per una conducta dirigida des de la intel·ligència relacional, accedint a l’acompanyament de la infància des del marc de la responsabilitat holística, la qual ens capacita per cuidar contribuint al màxim desenvolupament i qualitat de vida dels i les infants, per la part que, com a adultes, ens correspon.
En aquest sentit, és fonamental entendre i incorporar amb coneixement, avui en dia avalat per la neurociència, quins són els temes centrals a tenir en compte en el procés de maduració de l’infant segons cada etapa de creixement per respondre a les seves necessitats realment. Només així es fa possible un respecte integral (biopsicoemocional i espiritual) per part de les adultes que estem a càrrec dels i les infants: estant informades de les implicacions que cada etapa té en el desenvolupament maduratiu els períodes en què aquest és més determinant. És necessari aprendre a acompanyar amb el coneixement just les diferents etapes d’aquest període tan preciós i sensible: des de la concepció, passant per la vida intrauterina en la gestació, el naixement, l’alletament i el deslletament, així com l’alimentació, la transició cap el control d'esfínters, l’exploració de la genitalitat i el plaer, el desplegament de les capacitats cognitives i les aptitud personals, etc.
Pel que fa l’adolescència, també ens cal comprendre més informadament les diferents fases de canvi que s’esdevenen en aquesta franja d’edat, des d’un punt de vista també integralment respectuós. Una etapa en què té lloc la maduració i desplegament de la sexualitat, la seva vivència i expressió en interrelació, l'exploració de la vinculació i el tanteig de la intimitat amb l'altra polaritat, la recerca d’identitat i l'impuls de contribució, la necessitat de pertinença i participació en la comunitat, el desenvolupament del pensament propi i el gradual procés d’independència i emancipació emocional i convivencial.
Crec amb convicció plena, que cultivar la responsabilitat holística i el respecte integral, tan de les adultes entre nosaltres com cadascuna en el tracte amb si mateixa, i particularment de les adultes cap als i les infants (independentment dels llaços de parentiu) és la clau mestra que obre les portes per tal que viure en plenitud pugui esdevenir una realitat social. Considero que tan sols aquella infància que hagi tingut l’oportunitat de ser acompanyada des d’aquest paradigma educatiu es desenvoluparà amb naturalitat esdevenint persones adultes que tinguin al seu abast la possibilitat d’experimentar relacions sanes i plenes.
Paradigma de l'Amor
...del malestar i dolor de la discòrdia al benestar i joia d’experimentar
apreciació i estima!
Del Desamor a la Intel·ligència Relacional
Majoritàriament, som membres de la societat predominant, criada per generacions que ens han transmès que el nostre valor personal va lligat al grau d’obediència, complaença i, en última instància, sacrifici que oferim. Entenent sacrifici com qualsevol acte en què una mateixa valida el fet de desatendre les pròpies necessitats per demostrar "amor" i/o per actuar "correctament". Aquest estil de criança posa èmfasi en el fet que el nostre valor personal depèn de la validació externa: de la mirada dels altres versus del sentit de vàlua que una mateixa sent per si mateixa dins del seu cor. Aquest èmfasi en què el valor d’un mateix depèn de la mirada externa, desplaça la persona de la seva autoconnexió, capacitat d’autocura i poder personal, i ens col·loca en una posició desvalguda a mercè del que diran i de les circumstàncies externes, des d’on viure s’allunya de ser una experiència predominantment plena i joiosa. Això no obstant, canviar aquest paradigma educatiu no només és possible, sinó que és a les nostres mans.
Avui en dia sabem, gràcies a la neurociència, que existeix la neuroplasticitat, la qual determina la capacitat del cervell de canviar la seva estructura, de manera que mitjançant la voluntat conscient podem reprogramar les nostres connexions neuronals i les nostres creences sobre el funcionament de la nostra realitat. Dirigir la nostra atenció desarticulant automatismes de pensament-emoció-corporalitat que ens són perniciosos és allò que ens permet recablejar el nostre sistema nerviós, fins i tot quan es tracta de xarxes neuronals que estan vinculades amb experiències doloroses del passat. Per tant, amb l'ajuda adequada reinfantar-nos és al nostre abast.
De nou, de la mà de la ciència, aquest cop des de la perspectiva de la quàntica, sabem la importància que té l'observador en l'expressió final de la matèria, fet que es tradueix en comprendre que, en última instància el nostre pensament crea la nostra realitat, conscient o inconscientment, essent aquesta darrera modalitat, la creació inconscient, la font essencial de malestar a les nostres vides.
És un imprescindible, doncs, comprendre, a la pràctica, la connexió entre pensament-emoció-resposta corporal i manifestació de circumstàncies, així com la decisiva necessitat de dirigir el nostre pensament conscientment si desitgem sentir benestar en la quotidianitat i detectar i començar a substituir, de manera permanent i com més aviat millor, la interrelació inconscient per una conducta conduïda per la intel·ligència relacional, la qual ens dona accés a la interrelació holísticament responsable amb el pròxim, amb la infància i em l'entorn natural.
COMUNICACIÓ
De l'Aïllament i la Reactivitat a
l'EXPRESSIÓ HONESTA I OBERTURA DEL COR
Per deixar enrere l'aïllament i la reactivitat i moure'ns a l'expressió honesta mantenint l'obertura del cor ens cal, en primer lloc, autoconnexió, que ens dona accés a l'autoescolta i l'autocura: saber com ens sentim, què necessitem i la claredat de com actuar per aconseguir-ho, per d'aquesta manera, poder alliberar-nos a nosaltres mateixes i al pròxim de veure'l com una amenaça, un enemic o un impediment als nostres objectius de benestar.
Submissió, Passivitat, Rebel·lia, Defensivitat, Atac, Lluita, Resignació
Congruència
entre Pensament, Emocions i Corporalitat
Encoratjament
Implicació
Assertivitat
Submissió,
Passivitat, Rebel·lia,
Lluita, Resignació,
Defensivitat, Atac,
Implicació
Pensament, Emoció i Corporalitat
Congruència entre
Assertivitat
Encoratjament
CONNEXIÓ
Del Llenguatge de Dominació al
LLENGUATGE DE VIDA
Per moure'ns del llenguatge de la dominació que crea separativitat i desconnexió al llenguatge de vida, tal com proposa la CNV, ens cal posar atenció tan a la nostra manera d'utilitzar el llenguatge i les paraules que elegim dir, com a la intenció que hi ha rere la nostra expressió, per tal de fer-ne un ús que faciliti la confiança plena entre les persones, de manera que en tot acte comunicatiu prevalgui la certesa que la prioritat en el relacionar-se és cultivar el respecte mutu i la consideració recíproca.
Coerció, Xantatge Poder sobre les Altres, Invalidació, Crítica
Cooperació
Poder amb les Altres
Confiança plena
Empatia
CONSCIÈNCIA
De la Culpa i la Condemna a
L'ESTIMA PRÒPIA i del PRÒXIM
La culpa és un circuit mental-emocional desencoratjador que interfereix en l'aprenentatge i exerceix maltractament. Ens cal, per tant, aprendre a desactivar-lo. Per moure'ns d'aquest tracte desafortunat cap a nosaltres mateixes i a les altres a la bellesa de viure que comporta afrontar cada aprenentatge que la vida ens ofereix sentint-nos connectades a la nostra vàlua intrínseca, ens cal acudir a l'autoresponsabilitat, la calu d'accés a la pràctica de la responsabilitat holística.
Interna i externament:
Judici, Rebuig, Càstig, Descurança, Ressentiment
Apreciació
Responsabilitat Holística
Estima Pròpia
Concòrdia
COCREACIÓ
De la Manca de Respecte per una Mateixa al
PODER PERSONAL I CREATIU
El respecte a les altres comença amb la relació de respecte que una té amb si mateixa, depenent del tipus d'autoestima, autoimatge i autoempatia a què la persona tingui accés estarà més o menys connectada al respecte per si mateixa. És el grau de respecte que cultivem per nosaltres mateixes el que determina el nostre grau de poder personal. Aquest grau de respecte parteix, en primer lloc, del respecte que hagin modelat i practicat amb nosaltres, les adultes referents durant la nostra infància.
Desmereixement, Desemparament, Maltractament,
Impotència
Respecte Integral
Proactivitat
Acceptació
Entusiasme
…Estimar és reconeixe’ns en l’altra. Aleshores la condició d’altra es revela com una il·lusió corresponent al reialme de la forma. L’ànsia d’amor que hi ha en qualsevol infant és l’ànsia de ser reconegut, no al nivell de la forma, sinó al nivell de l’Èsser. Quan l’altra ens reconeix això fa que la dimensió de l’Èsser entri més en aquest món, a través de nosaltres. És l’amor que redimeix el món. I això és aplicable a totes les relacions.
Eckhard Tolle